www.fcbarcelonaweb.com
 Busca:
  
 Jugadors
 Classificació
 Resultats
 Història
   1899-1922
   1922-1957
   1957-Segle XXI
   Presidents
   Entrenadors
   Històric Lliga
   Històric Europa
   Diccionari
 Camp Nou
 Palmarès
 Downloads
 Xat
 Fòrum
 Fòrum Bàsquet
 Links Barça
 Links Futbol
 E-Mail
Hora i Temperatura
Hora i tempreatura a Barcelona
Afegeix aquesta pàgina als Favorits



La Història del FC Barcelona

1922-1957 - Marcats per la Política

Comença l'etapa gloriosa: el camp de les Corts

Les CortsL'edat d'or del Club (1919-1929) significa l'esclat d'un veritable equip de somni, en el que sobresurten figures de la magnitud de Samitier, Alcántara, Zamora, Sagi, Piera i Sancho. En aquesta situació, l'afecció pels colors barcelonistes es desborda a la vegada que augmenta la identificació, ja indissoluble, del Club amb el sentiment catalanista en una època especialment difícil per a Catalunya. El 20 de maig del 1922 té lloc la inauguració del camp de Les Corts, anomenat 'La Catedral del futbol', un magnífic estadi amb una capacitat inicial de 30.000 espectadors que successives ampliacions la doblaran fins a 60.000. A la celebració de les Noces d'Or (1924), el cartell oficial de la qual és obra del genial artista valencià Josep Segrelles, el FC Barcelona pot presumir de tenir 12.207 socis i un futur esplendorós per endavant. Anys després, el Barça guanya la primera edició de la Lliga espanyola (1928-29) i tanca d'alguna manera aquesta etapa gloriosa. El balanç és impressionant: des de la inauguració de Les Corts s'ha guanyat, a més d'aquest primer campionat de la regularitat, el Campionat de Catalunya 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27 i 1927-28 i el Campionat d'Espanya 1924-25, 1925-26 i 1927-28, aquest últim de manera èpica, després de dos desempats amb la Real Societat i una actuació heroica del porter barcelonista Franz Platko, que és glossada amb un immortal poema per Rafael Alberti.

Temps difícils

Com a contrapunt negatiu, a la dècada dels vint el Club s'esquitxa amb els conflictes extraesportius: el 14 de juny de 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, en un partit d'homenatge a l'Orfeó Català, el públic xiula l'himne espanyol. Com a represàlia, el camp és clausurat per sis mesos -posteriorment reduïts a tres- i Gamper ha d'abandonar la presidència de l'entitat per sempre més. Morirà cinc anys després, el 30 de juliol de 1930. Malgrat que disposa de figures com Ventolrà, Raich o Escolà, la decadència del Club en la dècada dels 30 -quan la política subordina l'esport a tots els nivells- és un fet i es materialitza en tres crisis: financera, social (baixa constant del número de socis) i esportiva a nivell estatal (al Principat, però, es guanyen els Campionats de Catalunya 1929-30, 1930-31, 1931-32, 1934-34, 1935-36 i 1937-38, aquest últim en plena guerra civil).

L'efecte de la Guerra Civil

L'esclat de la Guerra Civil del 1936 porta el FC Barcelona (que ha perdut al seu president Josep Suñol, assassinat per soldats franquistes prop de Guadalajara l'agost d'aquell any) a una gira miraculosa per Mèxic i Estats Units que salva l'economia del Club a costa de perdre la meitat de la plantilla, exiliada a terres mexicanes i franceses. El 16 de març del 1938, la caiguda d'una bomba llançada per l'aviació feixista sobre la seu social del FC Barcelona provoca greus destrosses. Pocs mesos després, l'ocupació de la Ciutat Comtal per les tropes franquistes comporta nombrosos problemes per a un Club que ha esdevingut un dels grans símbols de Catalunya i que, aleshores, amb prou feines li queden 3.486 socis. Així, el març del 1940 va ser nomenat president un home d'indubtable fidelitat al règim, Enric Piñeyro, marquès de la Mesa de Asta. A més, l'entitat passa a denominar-se Club de Fútbol Barcelona, forma espanyolitzada que substitueix l'anglòfona Futbol Club Barcelona (aquest greuge no es reparà fins el 1973) i les quatre barres de l'escut van quedar reduïdes a dues fins l'any 1949, quan es va recuperar el format original.

De la promoció a la primera Copa Llatina (1949)

A la dècada dels quaranta el Barça remunta gradualment una crisis que gairebé el porta a la segona divisió l'any 1942, però l'equip, després de guanyar la Copa, salva la promoció. Un any després, el 16 de juny del 1943 'l'escàndol de Chamartín', una golejada soferta a terreny madridista mediatitzada per les amenaces arbitrals i policials, provoca la dimissió de Piñeyro, un home del règim però honest. La sortida del túnel arriba amb la conquista de les lligues 1944-45, 1947-48 i 1948-49 i de la Copa Llatina de 1949, una competició precedent de la Copa d'Europa que constitueix el primer gran èxit internacional del Club. La desfilada de figures barcelonistes donen fe de la recuperació esportiva de l'entitat: César, Basora, Velasco, Curta, els germans Gonzalvo, Seguer, Biosca, Ramallets... El FC Barcelona celebra les Noces d'Or l'any 1949 en plena expansió, amb 24.893 socis i un palmarès de 21 Campionats de Catalunya, nou Copes i quatre Lligues.

Kubala i les Cinc Copes

Ladislao KubalaL'arribada del 'crack' Ladislau Kubala, el juny del 1950, converteix al FC Barcelona en un conjunt imparable i deixa petit el camp de les Corts. Entre 1951 i 1953 el Barça guanya tots els títols en joc (les Lligues 1951-52 i 1952-53 i les Copes 1950-51 1951-52 i 1952-53). En aquest cicle triomfant, està marcada amb lletres d'or la temporada 1951-52, la de les Cinc Copes: Lliga, Copa, Copa Llatina, Eva Duarte i Martini Rossi. Joan Manuel Serrat ha immortalitzat, en una de les seves cançons, la davantera màgica d'aleshores: Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.

© fcbarcelona.com

<< Tornar


Qui som? | Notes legals | Publicitat | E-Mail
Copyright © fcbarcelonaweb.com 1998-2003 Tots els drets reservats.