Diccionari del FC Barcelona
|
| A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z |
| A |
Alcántara
Paulino Alcántara. El jugador filip?és el màxim golejador de la història del Barça. Jug?entre el 1911 i el 1927 i aconsegu?marcar 357 en 358 partits. El segueixen Samitier (326), César (294) i Kubala (243). Tenia el sobrenom de "romperredes", degut a que, un dels seus impressionants xuts, va aconseguir trencar la xarxa de la porteria rival. |
 B |
Bakero
Jos?Mari Bakero, el capit?del Dream Team, arrib?procedent de la Real Societat l'estiu del 1988, juntament amb Beguiristain i López Rekarte i coincidint amb l'arribada de Cruyff a la banqueta. El seu esperit de lluita i sacrifici, el van convertir en un dels jugadors més estimats per l'afecci? Que el 1997, li dedic?un emotiu homenatge en el partit del seu adéu. I és que Bakero quedar?en la memòria de tots els aficionats per l'espectacular i increïble gol de Kaiserlautern, que encarril?el cam?cap a Wembley el 1992. |
Basilea
Ciutat Suïssa en la qual, el 16 de maig de 1979, el Barça, conquist?la seva primera Recopa davant el Fortuna Düsseldorf, dels germans Allofs i del golejador Seel. El partit, al Saint Jakob Stadion, va ser trepidant. Sánchez obr?el marcador al minut 4, Klaus Allofs va empatar al 7, Rexach fall?un penal al 12, Asensi torn?a avançar els blaugranes al 34 i, a 4 minuts del final Seel torn?a igualar el partit. A la segona part no hi va haver gols, i tot es decid?a la pròrroga. Un excel·lent remat de Rexach des de la frontal i la magnífica escapada de Carrasco per la banda dreta, que deix?la pilota a Krankl per sentenciar van fer embogir els 30.000 aficionats desplaçats. I és que el gols d'Steel, per posar el 4-3 definitiu, no va poder evitar l'eufòria cul? El 1969, va perdre la final contra l'Slovan de Bratislava (3-2). |
Benítez
Julio César Benítez, genial jugador uruguai?que fitx?pel Barça el 1961 i mor?inesperadament el 1968, als 27 anys d'edat, per culpa d'una intoxicaci?alimentària (uns musclos, concretament). Jugava de defensa i s'havia convertit en un ídol pels aficionats per la seva enorme potència física i, especialment, per la seva depurada tècnica amb la pilota i pel seu potent xut. |
Berna
Capital de Suïssa, determinant en la història del club. Primer, perqu?en ella, el Barça va perdre la final de la Copa d'Europa davant el Benfica (3-2) el 1961 i després, el 1989, perqu?hi guany?la Recopa davant la Sampdoria (2-0). |
| C |
Canaletes
La Font de Canaletes és el lloc de celebraci?per excel·lència de tota l'afici?blaugrana. Tot començà, quan a principis de segle, els aficionats culés es dirigien a la part alta de les Rambles, per veure el resultat dels partits de fora, que anava apuntant en una pissarra, la redacci?d'un diari de l'època. Des d'aleshores ençà, tot i cada un dels triomfs blaugranes se celebren all? |
César
César Rodríguez form?part d'aquella famosa davantera de començaments dels 50, amb Basora, Kubala, Moreno i Manchón, que immortalitz?Joan Manuel Serrat en un cançó. Va ser un dels millors golejadors de l'època gràcies als seus grans remats de cap. César, jug?433 partits, durant 15 temporades i marc?294 gols. |
Czibor
Zoltan Czibor, conegut tamb?com "el Pájaro loco", per les seves excentricitats dins i fora del terreny de joc, des de que fitx?pel Barça el 1958. Va ser un dels productes sortits de la cantera húngara que caus?sensaci?durant els anys 50. |
"Cholo"
Hugo "Cholo" Sotil. El davanter peru? va ser el primer estranger que va fitxar el Barça, quant, el 1973, la legislaci?espanyola obr?les seves fronteres. Es va guanyar l'estima de l'afecci?per la seva senzillesa, tot i que la seva etapa va ser curta, degut al fitxatge de Neeskens. Quan el 75 guany?la Lliga, amb Cruyff i companyia, va popularitzar la frase "Mam? campeonamos!!!", que va dir al trucar a la seva mare, tot just proclamar-se campi? |
| D |
Daucik
Fernando Daucik, entrenador txecoslovac, que arrib?al Barça la pretemporada 1950-51, l'equip inici?una de les seves èpoques daurades. Entre altres coses, perqu?de la seva m?tamb?arrib?el seu cunyat, Ladislao Kubala. Daucik aconsegu?dos campionats i un subcampionat de Lliga, tres Copes i una Copa Llatina. |
Di Stéfano
Alfredo Di Stéfano va obrir, definitivament al rivalitat entre Barça i Madrid, amb el seu fitxatge pel club blanc. El Barça arrib?a un acord amb el River Plate i avançà dos milions de pessetes, per?el Madrid s'interpos?i es va fer amb els serveis del jugador amb la mediaci?de les autoritats polítiques. La "Saeta Rubia" seria poc anys després el líder del millor Madrid de tots els temps. |
| E |
Estadis
El 8 de desembre de 1899 el Barça disput?al Velòdrom de la Bonanova el seu primer partit. Després arribarien el del carrer Indústria (1909), el de Les Corts (1922) i el Camp Nou, que va ser inaugurat el 24 de setembre de 1957, dia de la Merc? |
| F |
Fundaci?/b>
La Fundaci?és un projecte iniciat per la directiva de Nuñez per generar els ingressos necessaris per evitar que el Club es converteixi en societat anònima amb la col·laboraci?d'empreses. |
Fòrum
El Fòrum Samitier és el Fòrum de debat del barcelonisme, promogut i presidit per Jaume Llaurad? conegut opositor de Nuñez. Presentat a finals del 1990, s'ha convertit en un pilar més de prestigi pel Barcelona. |
| G |
Gamper
Hans "Joan" Gamper va ser el fundador del FC Barcelona. El 29 de novembre de 1899 conjuntament amb un grup d'esportistes, reunits al gimnàs Sol? va néixer el nostre Club. Va ser jugador durant la primera dècada i president de l'entitat en cinc etapes diferents, fins el 1925. Va morir el 13 d'Octubre de 1932, després de patir un desterrament pels fets ocorreguts al camp de Les Corts el 1925. |
Goicoechea
Defensa de l'Athletic de Bilbao, Andoni Goicoechea, t?un trista relaci?amb la història del Barça. Va lesionar Schuster la temporada 1981-82 (trencament de lligaments del genoll dret), i un any després caçà Maradona, al qui provoc?una greu lesi?al turmell. |
Guardiola
Josep "Pep" Guardiola. Un del futbolistes amb més nom de la història recent del Barça. Al arribar ell a l'equip el 1990, l'equip no va parar de guanyar. Encaden?4 Lligues i la Copa d'Europa i s'erig?com un dels grans futbolistes de la dècada dels 90. El 2001 deix?el Barça per anar a provar sort a Itàlia. |
Guruceta
Emilio Carlos Guruceta. La seva trajectòria com a àrbitre qued?marcada per la seva actuaci?en el partit de Copa entre el Barça i el Real Madrid,e l 1970. Guruceta, conced?penal al Madrid per una falta produïda dos metres fora de l'àrea. L'escàndol va ser de grans dimensions, i a partir d'aleshores, el crit de "Guruceta, Guruceta!" es generalitz?entre l'afecci?per atacar els àrbitres. |
| H |
Herrera
Helenio Herrera. La directiva del Barça es va fer, a finals dels anys 50, amb l'entrenador més prestigiós del moment per intentar posar rumb a una plantilla plegada d'estrelles, amb Kubala i Luis Suárez entre elles. HH va passar a la història pels seus mètodes, els seus dots de psicòleg i un arrogant personalitat que el port?a fer frases com "Vamos a ganar sin bajar del autobús" o "Se juega mejor con diez que con once". |
Hesperia
L'hotel Hesperia de Barcelona va ser el lloc escollit pels jugadors blaugranes per convocar un conferència de premsa el dia 28 d'abril 1988 i demanar la dimissi? del president Josep Lluís Núñez. Aquell acte va ser batejat com "el mot?de l'Hesperia". Pocs mesos després arrib?Johan Cruyff com a entrenador i hi va haver "neteja general" a la plantilla. |
| I |
Internacionals
Els internacionals del Barça han estat una altre, tradicional, referència dels afeccionats per competir amb Real Madrid. Els blaugranes que més vegades han vestit la samarreta de la selecci?espanyola són: Zubizarreta, Zamora, Ramallets, Suárez, Gallego, Migueli, Víctor, Julio Alberto, Carrasco, Asensi, Alexanco i Salinas, entre molt altres. |
Instal·lacions
El Camp Nou és un dels camps de futbol més espectaculars del món i la instal·laci?més emblemàtica del Barça. Per?al patrimoni del club tamb?s'ha de destacar el Mini Estadi, el Palau Blaugrana, el Blaugrana 2, la pista de gel, el Museu, la Masia i els terrenys de la futura ciutat esportiva. |
| J |
Johan
Johan Cruyff. Un dels entrenadors més importants de la història del Barça. Com a jugador, arrib?el 1973 i l'equip guany?la primera Lliga, després de 14 anys, amb el 0-5 al Bernabéu com a resultat més significatiu. El 1988 torn?al club com a entrenador, per seguir sent una estrella, va encadenar 4 campionats de Lliga, una Recopa d'Europa i la famosa Copa d'Europa. |
| K |
Kaiserslautern
Ciutat alemanya on miraculosament el Barça va poder continuar a la Copa d'Europa 1991-92. Un providencial gol de Bakero a l'últim minut del partit, en un remat de cap després d'una falta llançada per Koeman, va permetre el que Barça seguís a la Copa d'Europa que acabaria guanyant a Wembley. |
Kocsis
Sandor Kocsis s'incorpor?al Barça el 1958, procedent del Honved de Budapest, com Czibor. Amb el sobrenom de "Cap d'Or", se'l recordacom un dels jugadors amb un remat de cap més potent i precís. |
Krankl
Hansi Krankl va ser el màxim golejador de la Lliga 78-79 am el Barça, al que arrib?com a substitut de Cruyff. La seva estància a Barcelona va ser especialment emotiva per un accident de trànsit en el que la seva esposa, Inge, va estar a punt de morir. Pocs dies després, Hansi, es convertiria en un dels herois de Basilea. |
Kubala
Ladislao Kubala ha estat un dels jugadors més grans de la història del Barça. El fitxatge de l'húngar, amb Fernande Daucik a la banqueta, marc?un època gloriosa a l'equip. Després de retirar-se el 1961, Kubala s'assegu?a la banqueta i començà una nova faceta que anys deprés el portaria a dirigir la selecci?espanyola. |
Koeman
Ronald Koeman. Defensa holandès que va donar al Barça la Copa d'Europa a Wembley, amb un excepcional xut de falta a la pròrroga contra la Sampdoria. Els 1.000 milions que cost?el seu fitxatge del PSV Eindhoven fan d'ell, el fitxatge més car de l'era Cruyff i el segon més car, fins al moment, després de Maradona. |
| L |
Lliga (Liga)
El campionat de Lliga és el premi pel que cada temporada lluiten tots els equips i que dona accés a participar a les competicions europees. El Barça és el segona equip que més vegades la guanyat, per darrere del Real Madrid, i t?l'honor de ser l'equip que primer la guany? |
Laudrup
Michael Laudrup. El jugador danès va ser durant la dècada dels 90 un dels màxims exponents del futbol art. Arrib?al Barça el 1990 després de no haver trionfat a la Juventus de Tor? per?es convert?en un dels jugadors més decisiusde l'equip blaugrana. El 1994 fitx?pel Madird, cosa que no sent?gens b?a tota l'afecci?cul? que fins aquell moment li tneia molt apreci. |
Lineker
Gary Lineker va ser el màxim golejador del Mundial de Mèxic 86 amb la selecci?anglesa i amb aquesta fama arrib?a Barcelona, que l'havia fitxat abans del Mundial. Amb el seu compatriota Terry Venables a la banqueta, Lineker va viure els seus millors dies al Barça, per?amb l'arribada de Cruyff la llum de l'estrella es difumin? L'holandès l'utilitz?com a extrem dret abans de traspassar-lo al Tottenham. |
Llopart
Rafael Llopart. President del FC Barcelona el 1915, any en qu?s'inici?la rivalitat amb el Real Madrid pels incidents del Campionat d'Espanya. La igualtat deriv?en un quart partit de desempat, en qu?els blaugrana es van retirar abans del final per considerar que l'àrbitre estava afavorint descaradament el Real Madrid. |
| M |
Maradona
Diego Armando Maradona. El juliol de 1982 el fitxatge de Maradona pel Barça va ser el més car de la història del futbol. Maradona, era ja, als seus 22 anys, una figura mundial consolidada, encara que immadura com a persona. Una hepatitis i una greu lesi?van frustrar les seves dues temporades al club. El 1984 va ser traspassat al Nàpols. |
Masia
Durant anys va ser la seu de les oficines del club. Des de fa uns quants anys, s'ha acondicionat com a residència dels joves que arriben de fora. Amor i Guardiola han passat part de la seva infància en aquest recinte, que els t?com els millors exemples. |
Menotti
César Luis Menotti. Amb l'arribada de Menotti a la segona volta de la temporada 1982-83, en substituci?de l'alemany Udo Latteck, la dialèctica del futbol espanyol va entrar en una altra dimensi? Menotti, que venia avalat pel títol mundial d'Argentina el 1978, va atribuir els mals del barça a "les urgències històriques". |
Migueli
Miguel Bernardo Bianquetti. Defensa central, anomenat "Tarzán" per la seva fortalesa, ha estat el futbolista que més partits ha disputat (649) amb el FC Barcelona, on començà a jugar el 1973, després de ser fitxat del Càdiz. Migueli es retir?el 1989 i es desvincul?del futbol per dedicar-se a l'art. |
Mir?Sans
Francesc Casacuberta va ser president del FC Barcelona des del més de desembre d e1953 al juny del 1961. La seva gran bassa per guanyar les eleccions a la presidència del Barça el 1953 va ser la proposta per contruir el Camp Nou. El seu oponent a les urnes, Amat Casajuana, defensava l'ampliaci?del camp de Les Corts. |
Montal
Agust?Montal Costa president del Barça des de finals de 1969 fins l'arribada de Núñez, el 1978. El seu pare tamb?va ser president del FC Barcelona entre el 1946 i 1952. |
Mur
Àngel Mur. Dues persones comparteixen el mateix nom, els dos massatgistes cèlebres que ha tingut el club. El fill va agafar el relleu del pare a mitjans dels anys 70, i encara segueix. |
| N |
Neeskens
Johan Neeskens va ser un dels ídols més estimats que han passat pel club, tot i que la seva rribada va deixar a l'atur un altre jugador molt estimat, Sotil. Es convert?en l'escuder de Cruyff a partir de la temporada 1974-75 i el seu moment estelar va ser el triomf de Basilea. L'afecci?corej?el seu nom quan el club ja havia fitxat el danès Simonsen per substituir-lo. |
Núñez
Josep Lluís Nuñez. El president que va consolidar el club, social i esportivament. Des que ell es va fer càrrec el 1978, el FC Barcelona ha superat els 100.000 socis, ha millorat el seu patrimoni i ha obtingut els majors èxits esportius de la seva història. L'any 2000 va deixar la presidència del Club. |
| O |
Olivella
Ferran Olivella va ser un defensa central sorgit de la cantera blaugrana que s'incorpor?al primer equip quant Domenec Balmanya va ser entrenador la temporada 1956-57. El 1964 va ser el capit?de la selecci?espanyola que es proclam?campi?d'Europa. Es va retirar el 1969. |
Onésimo
Un dels sorprenents fitxatges de l'era Cruyff, que tamb?t?els seus episodis pintorescos en aquest aspecte. A més a més d'Onésimo, pel Barça van passar efímerament Lucendo, un jugador que només jugar un partit amb el primer equip, a Valladolid. Julio César Romero, "Romerito", va ser una de les altres "frivolitats" de l'holandès. Arrib?la nit abans d'un Barça-Madrid i Cruyff el va posar de titular, mentre deixava a la banqueta Lineker. |
| P |
Piñeiro
Enrique Pinñeiro. Més conegut pel seu títol de Marquès de la Mesa de Asta, va ser president del Barça el 1940, imposat pel franquisme per controlar la catalanitat del FC Barcelona. Va dimitir després d'un partit de tornada de semifinals de la Copa del Generalísimo que va guanyar el Madrid 11-1 i en que es deixaren notar en excés les presions polítiques i policials sobre la directiva i els jugadors del Barça. |
Pichichis
El Barça ha tingut diversos jugadors que guanyaren el trofeu al màxim golejador de la Lliga. Martín (1943, 32 gols), César (1949, 28), Re (1965, 25), Rexach (1971, 17), Krankl (1979, 29), Quini (1981 i 82, 20 i 26), Romario (1994, 30) i Ronaldo (1997, 34). |
Penyes
El Barça és un Club que s'ha distingit per la seva massa social i, especialment, pel seu gran número de Penyes. Existeixen més de 1.500 penyes del Barça repartides per tot el món, des de Xina a Amèrica del Sud Austràlia i el Pol Nord i des de Ceuta a Galicia, passant per Extremadura i Madrid. La primera d'elles fou la Penya Solera, que van fundar un grup format entre d'altres per homes com Nicolau Casaus, Samitier, Ramallets i Biosca. |
Pals
Figuren en la galeria de malediccions del Barça des de que frustraren la victòria en la final de la Copa d'Europa de Berna, el 1961 contra el Benfica. Els pals quadrats de l'estadi de Wankdorf, de Berna (Suïssa), van fer impossible la victòria blaugrana. Els blaugranes van xutar tres vegades als pals, quatre si contem que el de Kubala va tocar els dos pals laterals i la pilota no va entrar. El resultat final va ser de 3-2 favorable als portugessos. |
| Q |
Quini
Enrique Castro, més conegut per Quini, arrib?al Barça amb 31 anys, després d'haver estat màxim golejador amb l'Sporting de Gijón a Primera i Segona Divisi? Tamb?va ser pichichi amb el Barça, per?abans va haber de per una cruel situaci? El dia 1 de mar?de 1981, després de disputar un partit de Lliga contra l'Hèrcules, Quini va ser segrestat al seu domicili. Després de 25 dies, el davanter asturi?va sr alliberat i, posteriorment, els seu segrestadors van ser detinguts. |
| R |
Ramallets
Anotni Ramallets, considerat el millor porter espanyol en la dècada dels 50. Guany?les dues primeres edicions dels Trofeu Zamora, que premia al porter menys golejat de la Lliga. És el jugador que ha aconseguit més lligues amb el Barça, sis en total. |
Rexach
Carles Rexach, tot un símbol en la història del Club. Jugador d'una gran classe, discutit, que suscitava amor i odi entre els afeccionats. Quan es retir?el 1981, pass?a integrar el quadre tècnic barcelonista. El 1987 va ser nomenat ajudant de Luis Aragonés pel primer equip i s'hi qued?quan arrib?Cruyff a la banqueta. La seva amistat amb l'holandès va ser una de les claus del Dream Team, per?la destituci?de Cruyff, va fer que les relacions es deterioressin. Rexach ha ocupat diverses vegades el lloc de primer entrenador de l'equip (1987-88, 1990-91, 1995-96 i 2001-02). |
Rif?/b>
Joaquim 'Quimet' Rif?va ser extrem i defensa del Barça durant els anys 60 i 70. Després va ser entrenador en la mítica nit de Basilea, quan l'equip blaugrana guany?la seva primera Recopa d'Europa. |
'Rondo'
Paraula clau en el vocabulari del Barça de Cruyff. El 'rondo' va ser l'estrella dels entrenaments. Es coloquen els jugadors en cercle i es van passant la pilota, normalment al primer toc, mentre un o dos, des de dins del cercle els hi intenten prendre. Aix?es depura la tècnica i s'accelera el moviment de pilota, bàsic pel sistema de l'holandès. |
Real Madrid
El gran adversari històric del FC Barcelona, l'enemic número u i màxim objectiu de les ires dels seguidors culés. La rivalitat ens els dos equips i les seves respectives aficions començà abans de la Guerra Civil i augment?després fruit de la dictadura franquista. |
Romario
Romario Da Souza Faria. Davanter brasiler fitxat del PSV Eindhoven el 1993. Genial golejador, hàbil i rapidíssim ens els darrers metres va ajudar a guanyar la quarta Lliga consecutiva del Dream Team amb 30 gols i va ser campi?del Món amb Brazil. L'any següent va marxar per la porta del darrera. |
| S |
Samitier
Josep Samitier, conegut tamb?amb el sobrenom de 'L'Home Llagosta', va ser considerat com el millor davanter d'Europa de la seva època, els anys 20, i el primer gran ídol del Barça, tot i retirar-se com a jugador del Madrid. Tamb?com a entrenador triomf?al Barça i es consolid?com una de les figures més importants en la trajectòria del Club. Va morir el 1972. |
Sadurn?/b>
Salvador Sadurn?va guanyar tres vegades el Trofeu Zamora al porter menys golejat. Va ser, com Ramallets i Rexach, símbol de la cantera catalana. |
Schuster
Bernd Schuster, l'únic futbolista que guany?títols amb el Barça, el Madrid i l'Atlético de Madrid. Centrecampista alemany de gran classe i capacitat de lideratge, altern?grans tardes de futbol amb escàndols sonats. Marx?al Madrid en una traici?sonada, el 1988, i després an?a l'Atlético. L'estiu de 1993, torn?a Alemanya on jug?al Bayern Leverkusen. |
Sevilla
Aquell 7 de maig de 1986, la capital andalusa es convert?en el pitjor malson per l'afici?blaugrana. El Barça va perdre per segona vegada la possibilitat de conquistar la Copa d'Europa davant l'Steaua de Bucarest, després de 120 minuts de joc i una lamentable tanda de penals. |
Seccions
Part important de la filosofia del Club, les seccions són el que fan del Barça un Club diferent, un Club que lluita en l'elit de totes les seves vesants esportives. El bàsquet, l'handbol i l'hoquei patins, han omplert les vitrines amb els màxims trofeus que pot espirar un Club en la seva especialitat, i han fet el Barça una mica més ran del que, per si sol, ja és. Les seccions més antigues són l'atletisme i el rugby. |
Segarra
Joan Segarra va ser el capit?del Barça a la dècada dels 50. Jug?14 temporades i els 528 partit els converteixen en el tercer jugador que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana darrera de Migueli i Rexach. |
Simonsen
Allan Simonsen o 'Simonet'. Davanter danès, petit, inteligent i golejador. Arrib?el Barça el 1979 procedent del Borusia Moenchengladbach i de seguida es convert?en un altre dels jugadors més estimats pels aficionats, tot i que la seva presència signific?la marxa de Neeskens. |
Stoichkov
Hristo Stoichkov. Davanter búlgar de caràcter agressiu i guanyador que form?part del Drem Team de Johan Cruyff. Va ser fitxat al CSKA de Sofia el 1990 i sempre va alternar actuacions vibrants amb excessos de geni (com la trepitjada a un àrbitre). Màxim golejador del Mundial d'EEUU el 1994, va rebre al mateix any la Pilota d'Or al millor futbolista europeu. |
Suárez
Luis Suárez, l'únic jugador espanyol que ha guanyat la Pilota d'Or com a millor jugador europeu, el 1960. Figura clau del Barça d¡Helenio Herrera que triomf?en aquella època, va ser traspassat a l'Inter de Mil? amb el que guanyaria la Copa d'Europa. En el partit amistós que es jug?a Barcelona amb motiu del seu fitxatge, Suárez amb la samarreta de l'Inter, replic?a les protestes del públic amb una 'botifarra'. |
| T |
Tenerife
Illes realment afortunades pel Barça de Johan Cruyff. All?guanyaren dues lligues de forma consecutiva, les de 1992 i 1993, gràcies a les victòries del Tenerife sobre el Real Madrid. L'atzar va fer que l'últim partit del campionat portés l'equip blanc a l'Heliodoro Rodríguez en disposici?de guanyar el títol. Per?el Madrid va fallar dues vegades i el Tenerife pass?a la galeria d'herois del Barça. |
| U |
Urruti
Javier González Urruticoechea, 'Urruti'. Porter vasc que havia jugat a la Real Societat i a l'Espanyoil abans de venir al Camp Nou. El periodista Joaquim Maria Puyal l'immortalitz?amb la frase "Urruti, t'estimo", després de parar un penal a Valladolid i fer possible que el Barça guanyés la Lliga del 1985. Urruti ens va deixar el 24-5-2001 al patir un accident de trànsit a Esplugues. |
Urízar Azpitarte
Ildefonso Urízar Azpitarte, àrbitre del Colegi Visca?al que Hristo Stoichkov trepitj?en un partit de Supercop d'Espanya entre el Barça i el Madrid al Camp Nou la temporada 1990-91. El jugador búlgar va ser sancioonat amb més de dos mesos sense jugar en la seva primera temporada al Barça. |
| V |
Venables
Terry Venables. Amb l'arribada d'aquest entrenador anglès i després d'onze anys, el Baça torn?a guanyar una Lliga la temporada 1984-85. Venables després aniria al Tottenham i seria seleccionador anglès. |
| W |
W
Lletra comuna als cognoms dels primers jugadors del FC Barcelona, la majoria d'ells procedents de la colònia anglesa de Barcelona. Els Wallace, Wilson, Witty, White van ser dels primers jugadors del Club i tamb?dels fundadors. |
Wembley
Es el nom de l'estadi que els londinencs reserven per a les grans ocasions. Aquest és el cas dels partits de la selecci?anglesa o les finals d'alguns dels campionats més prestigiosos. Pel Barça i els ses afeccionats Wembley sempre ser?un estadi i un nom emblemàtic, ja que all? el 1992, el Barça guany?la seva primera Copa d'Europa en una agonitzant final contra la Sampdoria. |
| Z |
Zamora
Ricardo Zamora va ser un porter mític per a la història del FC Barcelona i del futbol espanyol. Va ser fitxat a l'Espanyol i debut?amb el Barça el mateix dia que Samitier. Tots dos continuaren després la seva carrera al Madrid. El seu cognom serveix per designar el trofeu que cada temporada reb el porter que encaixa menys gols. |
Zubizarreta
Andoni Zubizarreta, ha estat el gran porter del Barça del Dream Team. T?el rècord de convocatòries internacionals i és un dels jugadors que més partits ha jugat amb el Barça. Va ser fitxat el 1986 de l'Athletic de Bilbao per 250 milions de pessetes i va ser porter blaugrana fins el 1994. |
|
